Meridiana: de l’autopista a l’avinguda

Els veïns de la Sagrera reclamen menys carrils, un canvi d’arbrat i limitació de velocitat.  El Parc de la Pegaso, una lluita encara per completar per dotar el barri d’equipaments.  Tercer reportatge sobre la Meridiana, un històric lloc de pas que acollirà la Via Lliure de la Diada 2015.

Reportatge de: Pep Martí

Ciutat Meridiana, la lluita incansable per una vida digna

La Meridiana té el proper Onze de Setembre una cita amb el demà. Una riuada humana s’hi aplegarà en la Via Lliure a la República Catalana, convocada per l’ANC. L’avinguda que acollirà milers i milers de ciutadans “meridianament compromesos”, en paraules de Màrius Serra, serà de la gent. Però no sempre ha estat així. De fet, la Meridiana continua sent un espai que espera que la seva gent, els veïns, el facin plenament seu.

Com a tota la Meridiana, la Sagrera també ha hagut de suar per guanyar espai a l’autopista, els sorolls, la contaminació i el desfici dels conductors. Aquí, el barri s’ha hagut de construir mil·límetre a mil·límetre. Els habitants eren com uns hostes inoportuns. Ni l’equip de futbol no podia jugar a casa! Els aficionats del Sagrerense, el conjunt local, no disposaven fins ben entrats els anys setanta d’unes mínimes instal·lacions i havien de jugar fora del barri.

Un cartell de la Via Lliure a la Meridiana. Foto: Adrià Costa.

“Que no ens millorin l’autopista! Nosaltres no volem una autopista millorada. El que volem és reconfigurar tot l’espai de la Meridiana per convertir-la en una via de ciutat”. Això és el primer que ens etziba Josep Barbero, veí de la Sagrera i president de la seva Associació de Veïns. La frase resumeix bé el que  pensen molts dels qui hi viuen sobre les diferents reformes fetes a l’entorn de l’avinguda.

La Sagrera es considera una víctima de la Meridiana. El nom del barri transporta a l’edat mitjana, quan entorn de les esglésies es va establir un espai protegit, la sagrera, on s’aixoplugaven els humils per fugir dels perills. En aquest cas, el centre protector era l’església de Sant Martí de Provençals. Però no hi hauria pau i treva per als veïns de la Sagrera: quan es va fer el fossat ferroviari, la Sagrera va quedar aïllada de Sant Martí i fou annexada al districte de Sant Andreu.

El nou pont del carrer Clara Zetkin substitueix provisionalment l’antic pont del Treball Digne. Foto: Adrià Costa

Josep Barbero explica els esforços fets des de l’entitat per guanyar l’espai: “Des del 2007, les onze associacions de veïns dels barris de la Meridiana hem defensat que les intervencions que es facin vagin més enllà d’una simple millora, i que redefineixin l’espai”. Què volen? “Carrils més estrets perquè sigui real la limitació de velocitat de 50 quilòmetres, una millora del mobiliari urbà, un canvi en l’arbrat, ara dominat pels plataners que són envaïts per una xinxa que fa estralls. A l’Ajuntament ens han dit que ja han començat a fumigar i que aviat vindran a la Sagrera”.


Josep Barbero, president de l’Associació de Veïns de La Sagrera. Foto: Adrià Costa.

Aquí els dirigents veïnals han de fer de tot, d’urbanistes, d’agitadors socials, d’animadors culturals… i de botànics. Barbero: “Volem arbres singulars. Si una zona només té un tipus d’arbre, és més procliu a les plagues. Hem demanat que plantin acàcies, magnòlies… que hi hagi diversitat”.

Continua llegint