Des de l’Associació Veïnal de la Sagrera volem expressar la nostra profunda preocupació i indignació davant el recent desallotjament d’un assentament al barri, on vivien diverses persones en situació de vulnerabilitat, sense que s’hagi ofert cap alternativa residencial digna per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Els fets són clars: s’ha produït una expulsió que ha deixat persones al carrer, trencant de manera abrupta els seus espais de vida, les seves xarxes de suport i qualsevol mínima estabilitat construïda amb gran esforç. No parlem d’una realitat abstracta, sinó de veïns i veïnes que formen part del nostre entorn quotidià, que treballen, que conviuen i que, avui, es troben en una situació encara més precària.

Tenim coneixement que existia un informe del Servei de  protecció Civil, Prevenció, Extensió d’Incendis i Salvaments que alertava d’un risc imminent d’incendi en aquest espai. Des de l’associació entenem i respectem plenament aquest informe i la necessitat d’actuar davant d’una situació de perill. Tanmateix, considerem que precisament la gravetat del risc assenyalat feia encara més urgent prioritzar un reallotjament digne i planificat per a les persones afectades. Actuar davant d’un perill no pot significar, en cap cas, deixar persones en una situació de desemparament encara més gran.

Alhora, volem deixar clar que com a associació també recollim i defensem les preocupacions dels veïns i veïnes residents a l’entorn de l’assentament, que durant temps han patit problemes vinculats a la manca de manteniment i neteja de la zona. Aquesta realitat forma part del problema i no pot ser ignorada. Tanmateix, considerem que aquestes situacions són conseqüència directa de la manca de recursos i d’intervenció pública sostinguda, i no poden ser utilitzades per justificar respostes que agreugin la vulnerabilitat de les persones afectades.

Considerem que aquesta actuació és incompatible amb el compromís públic de les institucions amb els drets socials. El dret a l’habitatge no és una opció política ni una qüestió secundària: és un dret fonamental reconegut legalment que les administracions tenen l’obligació de garantir. Quan es desallotja sense oferir alternatives reals, no es resol cap problema: es desplaça i s’agreuja.

Ens preocupa profundament la distància entre el discurs institucional —que sovint situa Barcelona com una ciutat referent en drets i inclusió— i la realitat de decisions que deixen persones en situació de desemparament. No pot ser que dissabte passat l’alcalde Collboni sortís a la plaça Sant Jaume amb una banderola gegant que hi deia “Barcelona Antirracista” i avui desallotja persones migrades sense oferir-los alternatives. El primer se’n diu màrqueting, el segon hipocresia.

Des del teixit veïnal de la Sagrera volem reafirmar el nostre compromís amb un barri cohesionat, solidari i respectuós amb la dignitat de totes les persones. Rebutgem qualsevol narrativa que estigmatitzi aquestes situacions i reivindiquem una mirada basada en drets, no en l’exclusió.

Per tot això, exigim a l’Ajuntament de Barcelona:

1. Donar alternatives dignes a les persones afectades.
2. L’activació de mecanismes d’acompanyament social reals i efectius.
3. L’obertura d’un espai de diàleg amb entitats veïnals i socials del barri per abordar aquesta situació de manera estructural.
4. El desenvolupament de polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge i evitin que situacions com aquesta es repeteixin. Sobretot mirant de cara a l’assentament de Baixada de la Sagrera on tenim indicis que pot haver-hi un resultat semblant.

La crisi d’habitatge que vivim no es pot gestionar a través de desallotjaments sense alternativa. Calen respostes valentes, coordinades i centrades en les persones. El dret a l’habitatge és la base de qualsevol societat justa; sense aquest dret garantit, la ciutat es converteix en un espai d’exclusió.

Per últim, volem deixar clar que la situació en la qual es trobava l’espai

La Sagrera ha estat sempre un barri de solidaritat i convivència. Avui, més que mai, defensem aquests valors.