Durant l’any 2022 l’Associació de veïns i veïnes de La Sagrera, hem organitzat diferents actes amb motiu dels nostres “primers” cinquanta anys de vida associativa al barri, hem seleccionat unes quantes fotos de petites celebracions i moments commemorant l’efemèride.
“MIG SEGLE DE COMPROMÍS, DIGNIFICANT LA SAGRERA”

Sens dubte, el marc ha canviat molt d’ençà que es van crear les associacions veïnals arreu. Moltes d’elles faran cinc dècades que van canalitzar els anhels de superar el buit provocat pel desert associatiu de la dictadura. Llavors, pràcticament totes les dinàmiques veïnals s’estructuraven dins de les associacions veïnals i van ser un actiu clau per al esdeveniment dels ajuntaments democràtics. Eren uns paraigües sota els quals es litigaven protagonismes polítics dels recents legalitzats partits que, en entrar en les institucions i abandonar les associacions veïnals van predir erròniament el seu final.
La suposada crisi dels moviments veïnals ha estat el mantra que ens ha acompanyat sempre. Això ha afectat tant l’autoestima pròpia com la seva imatge pública i, en conseqüència, n’ha comportat la menysvaloració per part dels poders públics. Però cal observar les realitats objectives que sustenten un moviment que, amb les seves virtuts i defectes i després de tantes dècades, continua dempeus. És un patrimoni humà i social de primer ordre, i la nostra entitat n’és un exemple, i en aquest punt voldria fer un reconeixement a les diverses juntes que han passat, cadascuna amb les seves peculiaritats i amb una trajectòria de cinc dècades que ens avala, per tot això ens hem convertit durant molts anys en espai de referencia al barri.

En el cas concret de la nostra entitat, vam néixer el 31 de maig de 1972 i vam celebrar la nostra primera assemblea l’1 de juliol de 1972.

Aquest 2022 celebrem el 50è aniversari de l’Associació de Veïns i Veïnes de La Sagrera, i serà l’any en què commemorem la nostra trajectòria com a moviment veïnal al barri de La Sagrera. Durant els pròxims mesos organitzarem petits actes commemoratius que recordaran part de les lluites i reivindicacions ciutadanes que s’han anat assolint per millorar les condicions de vida del nostre barri.

I per donar el tret de sortida d’aquest aniversari, volem presentar-vos el Logotip commemoratiu del 50è aniversari, el qual ens acompanyarà durant tot aquest any. Volem agrair a la nostra veïna Maria Caballos l’elaboració del disseny que contribuirà a donar visibilitat a l’efemèride.

Associació de Veïns i Veïnes de La Sagrera

TOTA LA SAGRERA NUM 193 ABRIL 2022 (descarregar–vos-la)

Aquest mes estrenem govern i ens acomiadem de la fase més dura de la pandèmia. Ens preparem per recuperar les nostres vides i també els nostres serveis que han estat trastocats per la pandèmia i les mesures econòmiques i socials que ha comportat. El sistema sanitari i els seus professionals han fet un esforç enorme per atendre les noves necessitats que s’han presentat, però a costa de deixar de banda moltes necessitats, perquè partíem d’un sistema debilitat per un baix finançament públic i la dinàmica de privatització que les polítiques neoliberals d’austeritat han imposat els últims anys. La part del sistema que més ha patit ha estat l’Atenció Primària de Salut que ha hagut d’assumir noves funcions amb menys recursos.

La ciutadania hem vist com s’han tancat alguns CAPs i la meitat dels consultoris locals, alguns dels quals, inexplicablement, segueixen sense obrir amb greus repercussions en l’accés de la població als serveis sanitaris bàsics, en especial per a les persones grans i amb més problemes de salut. Hem perdut la figura de la metgessa i la infermera referents perquè ara ens atenen professionals que no coneixem i que cada vegada és una de diferent. Molts centres continuen amb poques visites presencials perquè es fa servir de manera abusiva la consulta telefònica o telemàtica. En ocasions, hem d’esperar dues o tres setmanes per a ser visitades presencialment. Les demores per a les proves i exploracions, així com per a les consultes als hospitals, s’han allargat de manera inacceptable. Tot això repercuteix en més patiment, pitjor qualitat de l’atenció i menys resolució dels problemes de salut. Perquè l’atenció primària és beneficiosa quan és accessible i longitudinal, realitzada per una mateixa professional amb la qual es creen vincles de confiança.

Les mesures que ha posat en marxa el Departament de Salut han estat bàsicament de personal administratiu per a tasques COVID, però hem vist com en comptes de restablir el funcionament dels CAPs i consultoris i reforçar-los per assumir noves funcions (vacunes, seguiments, residències…) s’han obert altres dispositius (centres de vacunació) o dedicat recursos a altres línies de serveis, com el 061 i el SEM. L’atenció primària no és una prioritat per als governs ni per als diferents grups de poder que operen en la sanitat perquè genera poc negoci. El pacte de govern que han signat JuntsxCat i ERC contempla un increment de 5.000 milions d’euros per a sanitat, però només 300 milions per a l’atenció primària en els propers tres anys.

Als nous governants i responsables sanitaris els reclamem que entomin amb caràcter urgent i prioritari l’atenció primària com a servei imprescindible per a la població i per al sosteniment i permanència d’un sistema sanitari públic, universal i de qualitat. Per això reclamem una atenció primària que garanteixi els atributs que li donen sentit i la participació efectiva de la ciutadania en les decisions de política sanitària en tots els nivells i instàncies. En concret:

• 

• 

• 

1. Reobertura de tots els CAPs i Consultoris locals. Cap consultori tancat. No a l’abandonament de les comunitats en el medi rural.

2. Recuperació de les visites presencials a criteri de pacient. No a les barreres d’accés a les visites que agreugen la ja penosa bretxa digital que expulsa generacions de persones majors o sense mitjans o formació on line.

3. Recuperació de la metgessa i la infermera de referència. No a les agendes úniques, consultes d’urgències, unitats d’atenció domiciliària, unitats de crònics i altres formes que trenquen la longitudinalitat.

4. Millora dels equipaments tecnològics per a comunicació telefònica i telemàtica per resoldre consultes administratives o de seguiment a criteri de pacient i professional.

5. Redimensionament dels Equips d’Atenció Primària en funció de la població a atendre, incloses les persones que viuen en residències. Condicions dignes per a totes les treballadores i treballadores del sector que permeti acabar amb les diferents formes de precarietat laboral existents i incrementant dels recursos humans, necessaris per a garantir una atenció de qualitat

6. Destinar el 25% del pressupost de Salut per als Equips d’Atenció Primària.

7. Garantir els serveis de suport als Equips d’Atenció Primària per a una òptima atenció a la ciutadania: comunicació fluïda amb serveis hospitalaris, implantació a tot el territori del Programa de Salut Mental de Suport a la Primària, rehabilitació, podologia i altres.

8. Capacitar l’atenció primària dins del sistema: que la professional de referència pugui decidir un ingrés hospitalari o sociosanitari, prioritzar una exploració o una visita d’especialitat.

9. Posar en marxa Consells de Participació en cada Àrea Bàsica de Salut amb representació de pacients i ciutadania com a instrument per millorar la transparència, la qualitat dels serveis i la gestió dels centres. Les decisions dels Consells de Participació han de tenir caràcter vinculant.

10. Programes d’atenció comunitària per a un enfocament globalitzador dels problemes de salut, intervenint en els condicionants socials de la salut.

Sense una Atenció Primària forta no hi pot haver un Sistema Públic de Salut de qualitat, equitatiu i resolutiu. Ens hi va la salut i la vida.