Al barri de La Sagrera estem veient amb estupefacció com l’Administració ens està imposant de mica en mica, i sense consens, una estació d’autobusos interurbans entre el tram dels carrers Felip II i Garcilaso. Aquesta idea està generant una onada de preocupació entre les veïnes i els veïns, així com també entre els comerciants.

És important recordar que tot el projecte de reforma de la Meridiana, tant el ja reformat com el que encara resta, manté una configuració constant de carrils fins arribar a aquest tram esmentat, on, inesperadament, s’incrementa de tres a quatre carrils per sentit. Aquest augment no va ser acordat inicialment amb l’Administració, en conseqüència:

El soroll ensordidor dels autobusos ja és una presència constant a la Meridiana. El nivell de decibels de l’avinguda, amb el seu trànsit perpetu, es veu agreujat per la multitud d’autobusos que actualment transiten pel barri, aturant-se en diverses parades al llarg del seu recorregut. La idea d’una estació centralitzada no només augmentaria la quantitat d’autobusos que arribarien i sortirien, sinó que intensificaria exponencialment l’estrèpit, convertint la Meridiana en un formiguer de soroll incessant.

La convivència es veu severament afectada, ja que les cues de passatgers esperant pujar als autobusos congestionen encara més l’ús de les voreres, creant una sensació de col·lapse constant. Els comerciants, que han teixit la vida comercial en aquest tram, temen l’impacte en els seus negocis, amb una possible disminució dels clients del barri a causa de la incomoditat generada per l’afluència massiva de persones.

La brutícia i l’incivisme, un problema ja persistent, es veuen agreujats amb la instal·lació d’aquesta estació d’autobusos. El flux continu de passatgers i vehicles contribueix a una acumulació més gran de deixalles, presentant un desafiament encara més gran en la lluita a favor de la neteja i el manteniment de l’entorn.

La resistència contra la proposta de l’estació d’autobusos encoberta a la Meridiana cada dia té més força. Els veïns expressem el nostre descontentament, no només com una objecció a les molèsties anticipades, sinó també com una crida per preservar la qualitat de vida del barri.

Per concloure: un sí en la lluita contra la contaminació i en facilitar l’accés a la ciutat amb mitjans de transport, ja que és crucial, però no a qualsevol cost. Hem de garantir la convivència. L’estació d’autobusos a la Meridiana requereix enfocaments diferents dels plantejats fins ara; cal replantejar el projecte i escoltar les propostes veïnals. La col·laboració entre l’Administració, el sector privat (operadors d’autobusos interurbans) i la comunitat de veïns i comerciants és essencial per aconseguir resultats efectius.