L’associació de veïns sorgeix de la inquietud d’un grup de veïns del barri que l’any 1971 es movia per la Parròquia i que, davant la manca d’equipaments i zones verdes, entre d’altres, van decidir crear una junta gestora per iniciar els tràmits de legalització i constitució d’una associació de veïns. L´1 de juliol de 1972, un cop legalitzada l’entitat, es va convocar la primera assemblea on es va escollir la primera Junta, encapçalada pel president Josep Carbonell.

El paper de l’AVV als anys 70 va ser el de reivindicar davant les necessitats objectives, així com els dèficits socials, econòmics, culturals, associatius i polítics clars pels quals calia lluitar. Hi havia consciència que les solucions passaven per estar associat i així poder fer pressió social. Va ser el moment del naixement i consolidació de moltes AAVV a Barcelona.

A més a més, l’AVV va sorgir de la necessitat d’impulsar la cultura popular del barri, limitada durant la dictadura franquista, i per reivindicar la cultura popular catalana. Un dels casos pràctics que demostren aquesta voluntat fou la demanda de la creació d’un equipament públic com l’ateneu popular del barri. El període de més activitat de l’AVV van ser els anys 1976, 1977 i 1978, coincidint amb els pics de major activisme veïnal de la resta de Barcelona.

L’AVV ha acabat tenint un doble paper: el de gestor de problemes puntuals dels veïns i el de vigilant de l’Administració i les seves actuacions. L’AVV ha estat un agent mobilitzador del veïnat i un interlocutor per a l’Administració.

L’AVV ha aconseguit fer canvis importants al barri, com per exemple la implantació de zones verdes com el Parc de la Pegaso, la demanda d’ateneus com la Barraca, serveis bàsics per als veïns com són escoles pels nens i nenes, l’adequació de carrers, etc.

Més enllà dels èxits que l’associació ha assolit, el més important ha estat la creació de consciència de barri, ja fos tant per unes necessitats objectives com per la voluntat de l’AVV de recuperar la vida de barri obrer que el franquisme deliberadament havia destruït.

 

Font bibliogràfica:

Gil, O. i X. Marín, (2011) 40 anys d’història. “La importància dels moviments veïnals”