La Torre de la Sagrera és a punt, diuen. També a hores d’ara la sagrerenca estació de l’alta velocitat hauria d’estar a ple funcionament i ja ho veieu: ironies del destí, les obres avancen més lentes que les Rodalies, en aquest projecte on només han demostrat agilitat els corruptes especuladors que han afegit costos sobreinguts per poder omplir les seves malacostumades butxaques. Encara recordo temps enrere, quan passava per davant de la Torre i em sobrevenia un sentiment de pena i ràbia. Una vegada més, comprovava com un altre element patrimonial de la ciutat es deixava deteriorar; potser de manera interessada, per així, a l’hora de rehabilitar-lo,  els pressupostos acabessin inflant-se per satisfer els habituals beneficiaris. La Torre estava en escac i no podia salvar-se amb un enroc; només la intervenció dels peons (de la construcció, és clar) podia recuperar per al barri una edificació centenària.

No seré jo qui aigualeixi el vi amb el qual podrem brindar en obrir les portes d’aquest nou equipament per al barri. L’anunciada inauguració representa una immensa oportunitat per canalitzar el talent, segurament també immens, existent entre els sagrerencs.

Ara que som a final de curs, i encara amb el dolç regust de les Festes de Primavera, tenim ben present com moltes de les entitats del barri han compartit amb la resta del veïnat els resultats de la seva tasca. Al llarg dels darrers mesos han invertit moltes hores d’assajos, un munt d’esforços en preparatius i il·lusió a dojo per enriquir les seves vides. I és a les portes de l’estiu quan el talent ben regat de tots aquests col·lectius assoleix aquell punt de maduració que garanteix una bona collita de la qual tothom en pot gaudir.

A diferència del que passa amb els elements tangibles, que quan es comparteixen es divideixen, amb el coneixement, i per extensió la cultura, passa exactament el contrari: es multiplica. La Torre de la Sagrera està cridada a ser un nou pol d’atracció de talent cultural, on joves i grans puguin compartir idees i dur-les a terme; proposar projectes i impulsar-los; dissenyar experiències, innovar i tirar endavant iniciatives engrescadores que contribueixin al fet que la societat evolucioni en positiu.

A tot això cal afegir que, si les entitats esdevenen el principal factor de cohesió del barri, una infraestructura com aquesta representarà tant un aixopluc important per als diferents grups que s’hi apleguin com un nexe d’unió per a les diverses associacions que hi concorrin. La Torre constitueix una oportunitat més per continuar fent barri; un nou punt perquè els sagrerencs ens trobem i retrobem amb els nostres veïns i endeguem projectes i reptes conjunts que ens permetin, no només la realització personal i col·lectiva, sinó que fomentin la convivència i el sentiment de pertinença a aquesta nostra petita, però estimada realitat que es diu La Sagrera.

Hem salvat la Torre i ara és l’hora de ferla nostra, d’omplir-la de contingut. Moment de compartir talent, coneixement, neguits, il·lusions, idees… Tenim l’equipament i és moment de fer equip.

Jordi Vilagut, periodista