Agustí Pérez
Portaveu de la plataforma #salvemCAPLaSagrera
A la Sagrera, teòricament, tenim un Centre d’Atenció Primària, que com el seu nom indica hauria de respondre a les necessitats de sanitat atenció primària de la gent del barri. Per a ser més concrets del veïnat registrat per proximitat.
Sembla ridícul indicar-ho, però al nom d’atenció primària no s’indica si l’atenció està orientada per a adults o per a infants, i és normal ja que l’assistència primària té el seu objectiu en persones en general, sense exclusió. Si mirem els informes del consorci, quan parlen de les visites, per exemple, no es fa cap distinció per edats, com a mínim a l’anuari publicat a la web.
Darrerament, i quan dic darrerament és durant els darrers anys, el servei d’atenció primària de pediatria, és a dir el servei orientat a donar atenció als infants de 0 a 15 anys, no ha pogut desenvolupar-se de les millors de les maneres, o com estava esperat al CAP de la Sagrera i hem pogut veure com sempre faltava algun dels professionals i com alguns pediatres carregaven amb totes les visites. Fins que aquesta situació ha acabat per col·lapsar als pediatres que teníem, que han decidit abandonar el centre perquè res en les seves condicions canvia.
Motius n’hi ha molts. Des de la pròpia administració del servei se’ns indica que les causes van des d’una aparent manca de titulacions de nous pediatres, a pediatres poc motivats que prefereixen treballar en altres condicions, a places ocupades per professionals que estan de baixa i que s’ofereixen a altres professionals sense plaça amb la condició que a la tornada de l’assignat haurà d’abandonar la seva posició, o a la constatació que la pediatria, per tradició, és una professió feminitzada i les baixes maternals afecten als professionals de manera més elevada que a d’altres especialitats.
Constatem a més, que davant les baixes que es produeixen al centre, és responsabilitat de la direcció del centre cercar i contractar als nous professionals que han de substituir la plaça. Constatem també que no hi ha cap pool de professionals disponibles per poder substituir ràpidament al professional. És per això, que haureu pogut veure com al CAP de la Sagrera, tot i tenir 4 pediatres assignats, mai em pogut gaudir d’un servei complert als darrers anys, ja que “quan no era una cosa era una altra”.
Davant d’aquesta situació, la direcció de l’ICS porta anys aplicant mesures de concentració de professionals de pediatria a centres anomenats de “concentració”. Per dir-ho fàcil, un nou centre o centre existent, de cop passa a aglutinar l’activitat pediàtrica que abans es practicava a 3 o 4 centres. Aquests centres, aparentment seguint els ràtios, aglutinen més professionals per tal de poder abordar les mateixes tasques. Són les anomenades “línies pediàtriques”. De fet, al nostre CAP ja fa temps que directament deriven el servei de pediatria cap a altres centres com el CAP Maragall o el CAP Casernes, on els CAPS compten amb línies pediàtriques.
Segons la mateixa direcció, donat que aquestes línies compten amb grups més grans, l’entorn de treball és més agradable per als professionals i les baixes es poden gestionar de millor manera, al haver-hi més pediatres. A més, el fet de ser un grup més heterogeni facilita que els professionals puguin atendre cursos i formacions, sense, en teoria, afectar al servei prestat.
Com podeu observar, els raonaments de la direcció van orientats amb la finalitat de poder oferir una millor qualitat del servei als infants, però com podreu contrastar l’únic afectat d’aquesta orientació és el ciutadà. I concretament l’infant que es veu obligat a renunciar a un servei de pediatria de proximitat al seu CAP, quan curiosament els CAP’s van ser i són creats amb aquest propòsit: donar servei d’atenció primària de proximitat. I no estem parlant de qualsevol cosa. Segons les estadístiques del consorci, els ciutadans (infants inclosos) es visiten una mitja d’entre 5 i 6 vegades a l’any.
Fem un simple càlcul amb els 4.100 infants que tenim al nostre barri.
4.100 infants que es visiten entre 5 i 6 vegades l’any significa: 22.550 visites anuals
Si tenim 4 professionals, vol dir que cada professional fa 5.638 al cap d’un any.
Un professional treballa una mitjana de 220 dies a l’any, per tant fa 25 visites diàries.
Us podeu imaginar què passa quan dels 4 professionals, només hi ha un actiu? Efectivament, aquest professional haurà de fer 100 visites en un dia, sense tenir, òbviament, temps material per a fer cap formació addicional.
Però si analitzem amb detall els arguments que des de la direcció de l’ICS es justifiquen per implantar les línies pediàtriques, podem observar vàries incongruències.
La més rellevant és que des de la direcció de servei no es tingui en compte que l’eix família-escola-sanitat sigui un dels principals valors a l’hora de configurar els serveis de proximitat als nostres infants. Si entenem que els infants han de tenir escoles de proximitat disponibles, entendrem també que puguin tenir serveis d’atenció primària de proximitat que puguin ser més accessibles i a més mantinguin la connexió del centre amb el barri i la mateixa escola.
Potser la més flagrant és que el criteri de creació de línies especialitzades es faci amb pediatria i no amb la resta, discriminant un servei a una part de la població per la seva condició d’edat. Mentre els adults poden continuar gaudint d’un servei de proximitat, els infants hauran de desplaçar-se. De la mateixa manera que no es pot entendre serveis que disgreguin per sexe, tampoc podem acceptar segregar per edat. No seria ni ètic, ni just. I en aquest cas la xifra és escandalosa, parlem de més de 4.100 infants que veuran com el seu servei de proximitat s’esfuma.
La població re-distribuïda a les línies pediàtriques segueix sent la mateixa, i en conseqüència el ràtio de població assignat per pediatra segueix essent el mateix. Per tant, si un pediatra agafa una baixa, l’efecte de re-distribució dels seus pacients serà el mateix tan si tens 4 pediatres com si en tens 8, per pura lògica matemàtica. Aquest argument em sembla poc consistent, a menys que algú presentés una estadística que digués que quan 8 persones treballen plegades agafen menys malalties que quan treballen 4. Sota el meu raonament es posaran malalts en la mateixa proporció, i per tant, si tenint 4 pediatres 1 es posa malalt, tenint-ne 8 es posaran 2. Què voleu que us digui, però sona a aquelles estadístiques dites a les ràdios i fetes a Universitats dels EEUU que no tenen cap consistència i són totalment inútils.
L’altre raonament que no té cap justificació és la de la motivació i creació d’un entorn de treball agradable a línies pediàtriques que fa que sigui una opció més atractiva per als professionals. No negaré que la direcció hagi creat línies pediàtriques atractives, el que em pregunto és per què no ha transformat els serveis de pediatria actuals en entorns agradables. Quines activitats es poden dur a terme amb 8 pediatres que no es puguin dur a terme amb 4? Cap, si entenem que els professionals s’assignen en base al ràtio de la població assignada, perquè el temps dedicat i les condicions haurien de ser les mateixes. Potser fa falta un punt d’auto-crítica aquí i des de l’ICS haurien d’avaluar què no han fet i què poden fer per a millorar l’entorn de treball.
Referent a les baixes, és intolerable que davant la ineficiència i ineficàcia en la manera de gestionar les baixes, la solució per a donar un servei amb garanties, passi per fer renunciar a l’usuari del servei de proximitat. Cadascú és responsable de la seva feina, i la direcció responsable d’executar la seva, que busqui solucions que resolguin els problemes, però que no cerqui solucions que creen problemes als altres. En la meva opinió la solució d’aquest problema no està en les mans adequades, ja que s’ha demostrar extensament que no han estat capaços de resoldre-ho.
Per tot això crec que, com a ciutadans, no podem permetre que un servei bàsic com la pediatria dels nostres infants, de sobte desaparegui amb l’excusa de fer en una línia pediàtrica el que no han sabut fer ni administrar en un servei al CAP, i al qual auguro el mateix futur si està en mans de les mateixes persones.
Associació de Veïns i Veïnes de La Sagrera 