Primer de tot, voldriem expressar d’entrada tot el suport a totes les famílies que estan patín any rere any la mala planificació l’administració.
Dit això, és patètica la planificació que fa el Consorci de Educació de Barcelona, que no han de fer res més que sumar i restar, operacions a priori senzilles, i que cada any , semblen sorpresos per la demanda de places; Aquest any s´han superat totes les espectatives, nomes al districte de Sant
Andreu s’hauran d’encabir segons les darreres informacions per al (curs 2019/2020) 79 joves a secundaria i 43 infants a P3 en excés sobre els grups que tenen altres centres, es a dir, augment de ràtio fins a 26 o 27 nens/es per aula, o bé muntar aules addicionals, els anomenats bolets. Tot un desproposit que any rere any patim les conseqüències que això comporta per l’educació dels nostres fills i filles.
Quines conseqüències té un bolet per una escola dissenyada per menys grups? Pèrdua d’espais comuns com per ejemple l’aula de música o el laboratori per encabir el bolet. Massificació dels patis. Aules en un espai físic poc apropiat, així com la dificultat d’accés o manca de llum natural. com també la reordenació forçada de la distribució de les aules d’altres cursos…
I què hem de fer? Potser seria el moment de passar comptes amb l’administració sobre aquest fet i la seva manca o errada de previsió. Així com també sobre si aquest augment és continuat en el futur, és a dir, com es presenten les matriculacions tant els P3 com 1er d’ESO dels propers anys? Evidentment serà un càlcul aproximat i amb un marge d’error determinat, però no deixarà de ser una previsió de la qual s’ha de partir. Si aquesta previsió es manté a l’alça cal reclamar una nova escola de primària i també un institut (com fa molts anys que estem revindican), per equilibrar com a mínim l’oferta de matriculació.
Per una altra banda, estan els desitjos de les famílies que de vegades topen amb el “bé comú”. Aquests han causat que algunes escoles que tinguin una sobre demanda en primera opció per sobre de l’oferta inicial; És lícit? Tant com voler que els fills i filles vagin a determinada escola i no pas a una altra. Censurable? Evidentment ho serà per part d’aquells qui se sentin perjudicats amb la decisió, però em sembla que és aplicable a ambdós casos. Penso que, més que no pas sobre les famílies que demanen ampliacions de ràtios o de grups addicionals en centres concrets, caldrà treballar sobre l’origen del fet que hi hagi centres que les famílies evitin per als seus fills i filles; si es tracta d’una mala fama injustificada, caldrà fer-ho veure a les famílies amb el suport de la resta de centres i de l’administració educativa; però si es tracta d’altres factors, caldrà que el Consorci d’Educació es comprometi per tal de corregir-los. Ambdós processos són llargs i feixucs, no se solucionen d’un curs per un altre.. Mentrestant la solució passa per la negociació entre famílies, centres afectats i administració.
Sense cap mena de dubte, la insuficiència de places escolars públiques comporta un empitjorament de la qualitat educativa. Polítics i representants de l’administració, l’escola publica és el gran motor per atenuar els desequilibris socials d’una societat que cal cohesionar. Cuidem-la!