Conclusions i resums jornades de La ciutat oblidada

Posem de manifest que avui a Barcelona no existeix un projecte global de ciutat; que el que tenim avui és fruit d’un model esgotat. Constatem que en el nostre territori, fins ara s’ha construït una ciutat amb plans parcials, i que en línies generals, la zona nord-est de la ciutat ha estat Oblidada pels governs de la ciutat.

Tenim uns barris fracturats per raons urbanístiques però també socials. Hi ha un aïllament dels barris entre ells i vers la ciutat. Creiem que cal pensar en projectes que trenquin barreres i lliguinla ciutat entre els barris. La Meridiana s’ha de humanitzar, cal facilitar l’accés al riu Besòs i a Santa Coloma, cal cosir la trinxera de vies del tren, s’ha de connectar el Bon Pastor amb la Verneda i Sant Andreu amb la Trinitat.

El projecte de l’estació del tren d’alta velocitat de la Sagrera i tot el que l’acompanya, ha de cosir la gran fractura que hi ha entre els nostres barris. Exigim que es doni una empenta seriosa a aquest projecte, que es doni prioritat a espais més locals per començar a cicatritzar avui aquesta ferida. Ara estem pitjor que abans de les obres i això s’ha de resoldre.

Cal fomentar eixos cívics i comercials, com a lloc de trobada entre veïns, donant-los prioritat davant dels grans centres comercials. S’ha d’apostar pel comerç de proximitat amb models com el del carrer Gran. Creiem que avui s’ha de repensar la mobilitat d’aquests eixos i plantejar seriosament la seva pacificació.

Creiem que s’ha d’apostar per mantenir el sòlindustrial que tenim als nostres barris. Aquest ha de ser tractat com una sola unitat, no es pot fragmentar més. No es pot requalificar ni un metre quadrat més de sòl industrial. I en aquests espais, d’alt valor afegit, volem una indústria del s XXI, sostenible i amb llocs de treball estables, on es pugui complementar amb la recerca i el desenvolupament. Volem, a més espais d’educació professional lligats a la indústria local.

Cal redissenyar les grans zones verdes dels nostres barris. Cal obrir-les i portar-hi els veïns. S’ha de buscar una solució efectiva pel nus de la Trinitat, cal portar els veïns al parc de la Pegaso, cal que Sant Andreu pugui accedir fàcilment al parc de Can dragó, cal que el parc de Sant Martí torni a ser de i per als veïns.

S’ha de promoure la construcció d’equipaments de ciutat i de país als nostres barris; equipaments que posin el districte de Sant Andreu al mapa, preservant les identitats pròpies del territori. També s’ha d’avançar en la construcció dels equipaments d’àmbit local pendents, des d’una perspectiva global i racional; s’ha de ser seriós i entomar aquest problema d’una vegada per totes. Hi ha massa promeses incomplertes durant massa anys.

Cal pensar en un model de ciutat, i tenir idees generals sobre quina ciutat volem en aquest costat de Barcelona. S’haurà de dissenyar una estratègia per planificar com ha de ser la ciutat els propers 15-25 anys, tenint molt present l’opinió dels veïns i de les entitats que els representen.

Barcelona a 14 de març de 2015