La Favb davant la proposta del PAM 2015-2019

El PAM (i els seus projectes annexos, el PIM i els PAD de cada districte) és un procés molt important per a la ciutat, en la mesura que defineix l’orientació de la política municipal per a tot el mandat. Es tracta, com es lògic en una ciutat tan complexa i gran con Barcelona, d’un projecte que inclou qüestions molt diverses relatives a molts àmbits.

No pretenem ni tenim capacitat de discutir-los en detall, ni tenim la intenció d’elaborar un contraplà.  Però si sentim el deure i la necessitat de subratllar el que per nosaltres és imprescindible del nou PAM.

La nostra no és una proposta més. És el resultat de molts anys de treball de les entitats veïnals, d’una llarga experiència de treball en els barris. Les demandes que moltes de les entitats federades han fet arribar als seus respectius districtes inclouen reivindicacions necessàries als barris, sovint elaborades en veritables processos participatius on han intervingut veïns i veïnes junt amb moltes entitats i col·lectius. Moltes d’aquestes propostes son també deutes pendents d’anteriors mandats, processos ja debatuts i acordats amb anteriors administracions que encara no s’han portat a la pràctica.

Estem d’acord en que tothom pugui dir la seva i opinar sobre la política municipal, però també creiem que la nostra opinió, la del conjunt del moviment veïnal, la que s’ha dut a terme en un llarg procés de treball i elaboració col·lectiva, de diàleg permanent amb els barris, expressa una opinió qualificada que cal tenir en compte.

Les propostes que aquí fem tracten de plasmar el nucli de les demandes que hem recollit de les nostres entitats i dels processos que aquestes han dut a terme als seus barris.

1. NOU MODEL DE  PARTICIPACIÓ

Fa temps que les entitats reclamem un nou model de participació mes eficient i obert. En aquest sentit demanem que s’aprovi un nou reglament de participació que tingui com a punt de partida la proposta que en l’anterior mandat varem elaborar un ventall molt ampli d’associacions barcelonines integrades a la FAVB, al CAB (Consell d’Associacions de Barcelona) i al Consell de la Joventut (CJB).

2. URBANISME: RESOLDRE ELS GRANS PROCESSSOS I MILLORES EN EL PETIT URBANISME

A Barcelona coexisteixen grans processos de transformació urbanística que porten molts anys encallats amb barris, que necessiten millores bàsiques a petita escala (millora de carrers, petits espais etc.). Considerem que s’ha de donar una embranzida a grans processos com són:

  • L’Eix Sagrera- Sant Andreu
  • El projecte dels Tres Turons a partir del planejament ja aprovat i consensuat.
  • Glòries
  • Els barris de muntanya, reordenació de Collserola i Montjuïc.
  • El districte de Sant Martí: Desenvolupament de l’Eix Pere IV amb l’inici en el sector Besòs, i de la Llei de barris al Besòs.
  • La Model i la reordenació de les presons.
  • L’aplicació del conveni de Telefònica 2007-2017 en benefici dels barris.

Així com atendre a millores urbanístiques locals a escala de barris, de menor cost i envergadura.

3. EQUIPAMENTS PER ENFORTIR ELS BARRIS

Queden molts barris amb manques d’equipaments, per això cal elaborar plans d’equipaments de districte i barri o, en el seu cas, revisar els existents, adaptant-los a les necessitats de l’actual realitat social.

Constatem greus mancances en instituts, llars d’infants i residències de gent gran, així com equipaments cívics, culturals, juvenils i esportius.

També cal acabar amb els equipaments educatius provisionals en barracons.

4. CAP VEÍ O VEINA SENSE HABITATGE

Cal una política d’habitatge que acabi amb les xacres dels desnonaments, els sense llar i que el mateix temps impedeixi una nova bombolla especulativa de preus i lloguers.

5. REGULAR EL TURISME PEL BENESTAR DEL BARRIS

El turisme s’ha convertit en una de les primers fonts d’activitat econòmica de la ciutat. Però també en un malson per molts barris, empitjorant la situació d’accés a  l’habitatge, empobrint el teixit comercial local, generant sorolls i problemes de convivència, el deteriorament de les condicions laborals… Cal regular l’activitat i evitar que el seu creixement incontrolat agreugi la situació. Pensem que un bon punt de partida es el decàleg de propostes que diverses entitats varem elaborar el 2015.  

6. UN PLA DE LLUITA COMPROMÉS CONTRA LES DESIGUALTATS, L’ATUR I EL DETERIORAMENT DE LES CONDICIONS LABORALS

L’increment de les desigualtats en els últims anys és un fet constatat. Un increment provocat especialment pel deteriorament de les condicions de vida dels barris populars i les persones que ja tenien menys ingressos. Sabem que en molts casos hi ha raons estructurals que sobrepassen l’àmbit municipal però demanem un compromís ferm de l’Ajuntament tant en les seves competències com pel que fa a exercir la seva veu enfront d’altres administracions. En concret cal introduir:

  • Una política de serveis i recursos socials que impedeixi les situacions de pobresa extrema i garanteixi un nivell bàsic d’atenció social.
  • Polítiques d’ocupació basades en la cobertura de velles i noves necessitats i la cerca de una major diversificació productiva. En concret considerem necessari preservar l’activitat industrial i especialment les àrees de la ciutat que en cada districte la permeten.
  • Impulsar polítiques per millorar les condiciones de treball dels sectors laborals més deteriorats, comptant amb el paper que té l’Ajuntament com a comprador de bens i serveis i com regulador de moltes altres activitats.

7. MEDI AMBIENT I TRANSPORT PÚBLIC

Es evident que els problemes ambientals de la ciutat són diversos i de gran importància. Pensem que la qüestió més urgent és la de la contaminació atmosfèrica clarament relacionada amb el  model de transport. Per tant considerem la política de transport una qüestió de urgència social i ambiental amb actuacions com:

  • La construcció del tramvia per la Diagonal que uneixi les línies existents.
  • L’arribada del metro a la Zona Franca  amb la línia 10.
  • L’acabament de la línia 9.
  • La culminació de la xarxa ortogonal de busos amb participació del veïnat.
  • La millora de la xarxa de busos de barri, recuperant el servei en festius i ampliant les línies.

8. POLÍTIQUES EN CLAU DE GÈNERE

La crisi, les retallades en despesa social i la precarietat del mercat laboral han accentuat les desigualtats socials. Però han agreujat també les desigualtats de gènere i han tingut com a derivada una clara feminització de la pobresa. És imperatiu que totes les polítiques de la ciutat, des de l’urbanisme fins a la gestió dels serveis públics, tinguin un esguard de gènere i contribueixin a revertir aquesta fractura.

La realitat de la prostitució a Barcelona – molt més àmplia i profunda que les seves expressions visibles als carrers de Ciutat Vella i, per descomptat, a les antípodes de la imatge idíl·lica d’una «emprenedoria del sexe» que projecten interessadament alguns mitjans – planteja un greu problema de societat; un problema que va molt més enllà també de les mateixes dones en situació de prostitució i que té a veure amb aquelles desigualtats i amb la pobresa. És urgent un estudi rigorós sobre aquesta realitat que faci prendre consciència a la ciutadania d’aquesta realitat i les seves derivades.

A partir d’aquí, cal endegar un debat social sobre l’abordatge d’aquesta problemàtica i les polítiques públiques que, al nivell de les diferents administracions, convé desplegar. Polítiques que, necessàriament, han d’anar dirigides a protegir les dones i els seus drets, i han de tenir un caràcter social – excloent, per tant, qualsevol actitud repressiva vers les persones prostituïdes; polítiques que han de combatre enèrgicament el tràfic de dones i menors i totes les formes d’explotació sexual, i polítiques que hauran de promoure la igualtat real entre homes i dones.

Amb la ferma voluntat de contribuir a aquest esforç, la FAVB segueix reivindicant la seva participació al consell d’entitats col·laboradores del servei municipal ABITS.

9. PER UNA CONVIVÈNCIA INCLUSIVA

L’ordenança del civisme s’ha convertit en un malson per a moltes persones. Sobretot per als més febles. Cal crear un marc de relacions veïnals més inclusiu i participat.

Davant d’una Europa on emergeixen insolidaritat i xenofòbia, Barcelona rebutja tot tipus de racisme i s’obre a acollir les persones que demanen refugi segons acords internacionals i segons normes de convivència i hospitalitat.

10. PEL DRET A UNA SANITAT PÚBLICA I DE QUALITAT

A la ciutat de Barcelona l’ordenació, planificació, direcció i coordinació de la prestació de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública recauen en el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB). El CSB és un ens públic constituït per la Generalitat de Catalunya (60%) i l’Ajuntament de Barcelona (40%), i adscrit al Servei Català de la Salut.

L’Ajuntament de Barcelona també té participació en les següents empreses publiques, adscrites al CSB: Consorci Parc Salut Mar (amb un 40%), PAMEM i PAM SL (amb un 60%) i Agència de Salut Pública de Barcelona (amb un 60%); i un  representant en l’òrgan de govern del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Per últim l’Ajuntament de Barcelona està associat al Consorci de Salut i Social de Catalunya, on forma part del Consell Rector amb una de les vicepresidències.

En aquests context competencial, representatiu i d’influència és que emmarquem les propostes que fem des de la FAVB per incorporar al PAM:

 

  • Crear un Observatori i Oficina d’atenció municipal dels serveis de salut a Barcelona.
  • Integrar els serveis socials sanitaris amb els serveis socials de l’Ajuntament.Potenciar l’Atenció Primària de Salut, millorant la proximitat de serveis, la capacitat resolutiva i continuïtat dels professionals assignats. i garantint l’accés al metge de família assignat en 48 h.
  • Coordinar la presencia als CAP dels metges d’atenció especialitzada d’aquelles especialitats amb més demanda.
  • Posar en marxa (fora dels centres sanitaris i dels centres escolars) espais d’informació de salut sexual i reproductiva per a joves.
  • Poder accedir en transport públic fins a la porta de tots els equipaments sanitaris. I garantir la connexió entre els centres dels diferents nivells de les àrees territorials de salut.
  • Potenciar els Consells de Salut del Districte com a veritable espai de retiment de comptes i participació ciutadana en la planificació, gestió i avaluació dels serveis sanitaris finançats amb diners públics.
  • Posar en marxa els Consells de Salut de les Àrees Bàsiques de Salut de la ciutat de Barcelona.

11. PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT

Un pacte municipal per la creació de l’Oficina de Matriculació Única per districte, “Oficina Municipal d’Escolarització” a tots els centres sufragats amb fons públics, per tal que la segregació escolar no superi la segregació urbana, demanem igualtat distributiva i l’equitat educativa i social entre l’educació pública i l’educació privada-concertada.

Trànsit de primària a secundària: Demanem garantir el pas de primària a secundària amb una oferta pública suficient. Cal tenir en compte que en el pas de primària a secundària hi ha una diferència entre el nombre de grups aula que inicialment es preveuen (determinats per la quantitat d’alumnes escolaritzats a 6è de primària) i els reals que s’acaben necessitant, atès que la demanda final és inferior a l’esperada inicialment. Aquest desequilibri entre oferta i demanda porta a moltes famílies a optar per escoles privades concertades on sí que troben plaça.

12. LA CULTURA, A L’ABAST DE TOTHOM

Considerar els drets culturals com a veritables drets socials, fonament de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats.

  • Ajudar a l’impuls de la creació cultural als barris.
  • Promocionar la gestió cívica dels centres cívics i culturals.
  • Ampliar el servei de les Biblioteques municipals a tot l’any, evitant el tancament en períodes de vacances, en què són encara més necessàries per determinats sectors de la població.
  • Abordar una revisió del Catàleg de Patrimoni de la Ciutat de Barcelona que faci front a la situació de vulnerabilitat en què es troba una part important del patrimoni històric de la nostra ciutat.
  • Dotar els Arxius Contemporani i Històric de la ciutat amb mitjans materials i humans adequats a les necessitats de digitalització dels seus fons i d’una atenció al ciutadà més àgil i eficaç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s