Quan era petit, si a l’hora d’escriure em descuidava alguna lletra o alguna part del text, el professor sempre “m’acusava” d’haver-me’l menjat. Doncs això sembla que és el que ha passat a les estacions de les línies 1 i 5 del Metro.

En tot l’àmbit de TMB, mapes, croquis, megafonia, etc., el nom de l’estació del nostre barri surt correctament; però quan hi arribes a través de les línies esmentades te n’adones que en el nom hi manca alguna cosa… Efectivament, no hi és l’article. Algú se l’ha menjat?

Hom es pregunta, tant els costa posar-lo? Et quedes amb un pam de nas, i no pots evitar imaginar-te amb una plantilla i un esprai de pintura blanca, pintant la “L” i la “a”. Potser sí que té un cert cost i l’empresa no està pels detalls. Potser la persona encarregada és un nostàlgic del passat i endarrereix tant com pot executar l’actualització. Potser aquesta persona té l’encàrrec escrit en un paper a sobre de la taula i cada dia li afegeixen nous encàrrecs molt més urgents a sobre, de manera que mai troba l’hora de fer-ho (és com el manteniment urbà, sempre es fa primer en el barris més emblemàtics i en els altres no s’acaba de fer mai).

Però, de fet, tampoc és estrictament necessari posar les lletres que falten amb el mateix estil i cal·ligrafia. Siguem creatius i posem articles de la

manera més engrescadora i pràctica possible. TMB, que ja organitza concursos en àmbits artístics, literaris, cinema, gimcanes, etc. podria convocar un concurs de nous talents creatius per posar el “La” en els llocs que faci falta. O, com és que encara no ha organitzat una gimcana en la qual una de les proves sigui: “posar l’article –La– al nom de l’estació a la qual li manqui”, amb premi a l’execució més original.

I és que hi ha coses que no s’entenen.

SEid (SAGREREnc ESTRAnyAT i dEScOncERTAT)