La línia 9 i la línia 10 del Metro

El perquè de la línia 9 i la línia 10

Al final del segle passat la xarxa de metro de Barcelona presentava unes mancances històriques a causa de dificultats tècniques per a la realització d’alguns trams i noves necessitats per l’aparició de llocs singulars que necessiten comunicació amb el transport públic

3a35766b3d1a392770d636ba171cfcb3Tradicionalment havia barris densament poblats de l’àrea metropolitana que no disposaven de metro per la dificultat tècnica i econòmica de realitzar les línies. Teníem Santa Coloma de Gramenet, que només estava comunicada per la línia 1 del metro, Badalona, que només tenia la línia 2 del metro, el barri del Bon Pastor, l’Hospitalet de Llobregat, la Zona Franca i El Prat. L’aparició de la nova estació a la Sagrera del Tren d’Alta Velocitat, les Fires, el Port i l’Aeroport, que tampoc disposaven d’aquest servei, a més a més que la xarxa de metro de Barcelona era molt radial i que a la part nord no hi havia cap línia que relligués les existents, tot això va portar al projecte de la línia 9 i la línia 10 del metro.

El traçat

La línia 9 va des de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet, fins a la terminal T1 de l’Aeroport, travessant Santa Coloma de Gramenet, la part nord de Barcelona, creuant l’Hospitalet de Llobregat i travessant la Zona Franca i el municipi d’El Prat de Llobregat, fins arribar a l’aeroport. La línia 10 va des de Gorg, a Badalona, fins a la Zona Franca, al costat del Port i a tocar del Llobregat. Aquestes dues línies tenen en comú el tram central des del Besòs (la primera estació en comú és Bon Pastor) fins al Gornal.

Solució tècnica

Les característiques d’aquesta línia de metro, 50 km i 52 estacions, i amb un subsòl geològicament molt complicat a causa de la seva variabilitat i característiques mecàniques dels materials, van convertir en un repte tecnològic la realització d’aquesta obra.2d3826a78c44460aeaf6bc0feb00be75

Per la seva execució es van dissenyar unes tuneladores que, en el seu moment, van ser rècord mundial per les seves característiques i un sistema d’estacions i circulació de trens nous que simplificava l’obra i minimitzava al màxim les afectacions en superfície, evitant expropiacions i ocupacions de carrers.

Les tuneladores garanteixen un sistema segur per als treballadors (no poden haver despreniments) i per als edificis que hi ha damunt del túnel, ja que redueixen molt els moviments en superfície.

Les tuneladores es projecten per un tipus determinat de terreny, per tant, si el subsòl, com a Barcelona, varia molt, la màquina s’ha d’adaptar als canvis, la qual cosa només es pot fer quan disposem d’un pou que ens permet canviar el capçal. En el cas de la línia 9 es van aprofitar els pous de les estacions i si el terreny canviava abans d’arribar a un pou aquest tram s’havia de fer amb unes eines que no eren les apropiades, amb totes les dificultats que això representa. Per exemple, per passar la Meridiana per sota la línia 1, la línia 5 i el túnel de RENFE fins arribar a la plaça de les Havaneres, on hi havia el pou que ens va servir per canviar el capçal i desmuntar una de les tuneladores, hauríem necessitat tres màquines diferents a causa de la complexitat del subsòl.

Per tant, malgrat els inconvenients descrits, la màquina construeix un túnel segur que en alguns punts és molt profund a causa que passem per sota de totes les línies de metro existents; però tenim el problema de les estacions, una cada 500 metres aproximadament. Això comporta o fer-les des de superfície (com es fan normalment) o en mina (excavació subterrània). La primera solució implica expropiar o disposar d’una superfície d’uns 120 per 30 metres que en àrees densament poblades és molt difícil, i la segona comporta trencar el túnel per fer la cova en mina que serà l’estació, amb tot el risc a causa dels edificis existents.

Per solucionar aquest problema es va projectar un sistema que no s’havia fet mai: l’estació (andanes) cap dintre del túnel (no cal excavar cap cova); perquè passi això el diàmetre és de 12 metres i dividim el túnel amb una llosa intermèdia, un tren va per dalt i l’altre per baix. D’aquesta manera queda espai dintre del túnel per fer les andanes.

La baixada dels usuaris des del carrer fins a les andanes se soluciona amb uns pous circulars de 25 metres de diàmetre que van a buscar el túnel on s’obre una porta que dóna accés a les andanes. Aquesta solució només necessita l’afectació per fer el pou, que se soluciona buscant una plaça, una cruïlla, un pati d’una escola, etc.

Interconnexions de la línia

La línia 9 s’ha projectat de tal manera que, com a mínim, té dues connexions en diferents punts amb les línies de metro existents, a c453b637e78603611b05201b00a96620més d’intercanviadors amb altres sistemes de transport com rodalies, etc. D’aquests intercanviadors el més potent és el de La Sagrera, que connecta línia 1, línia 4, línia 5, línia 9, línia 10 i rodalies RENFE. Altres intercanviadors són: La Sagrera – Tren d’Alta Velocitat (línia 9, línia 10, línia 4 i rodalies RENFE), Sarrià (amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya-FGC  Metro del Vallès), Torrassa (línia 1 i rodalies), Aeroport, etc

El medi ambient

El projecte i l’obra es va fer tenint cura del medi ambient. Es van respectar al màxim els possibles impactes, tant de l’obra com de la línia: les obres externes es van fer amb protecció per minimitzar els sorolls durant la construcció; s’ha estudiat l’impacte de les possibles vibracions que pot produir la circulació; s’han respectat els nivells freàtics existents en el subsòl, de tal manera que en el tram del Delta del Llobregat, a fi i efecte de no contaminar l’aqüífer profund, s’ha canviat la solució de túnel de 12 m i un tren a cada nivell per la solució clàssica de túnel de 9 metres i mig, i els dos trens al mateix nivell; al carrer A de la Zona Franca s’ha fet un viaducte per no afectar el subsòl… Tota la línia està adaptada a persones amb mobilitat reduïda i s’ha aprofitat l’obra per posar a punt estacions que afecten a altres línies.

Posada en servei

A l’actualitat està en servei el tram que va de La Sagrera a Can Zam (Línia 9) i de La Sagrera a Gorg (Línia 10) i està previst que a principi del 2016 entri en servei el tram que va de Zona Universitària a la Terminal 1 de l’Aeroport (Línia 9) que són 20 km i 15 noves estacions. Amb posterioritat s’acabarà el ramal i les estacions que van de Gornal a la Zal (Zona Franca), quedant el tram de La Sagrera a Zona Universitària pendent de programar la finalització.

+ Fotos Línia 9 del Metro

2 pensaments sobre “La línia 9 i la línia 10 del Metro

  1. Hola, bona tarda. M’agradaria saber quines estacions son les que apareixen a les dues últimes fotos. La primera se que es l’estació de La Sagrera de la L9/L10 quan s’obri la L4 des de La Pau fins La Sagrera, ja que l’andana que està utilitzant ara la L9/L10 serà la de la L4 en un futur. Pero l’andana amb plaques verdes on és? I la foto del passadís?
    Gràcies! http://www.volemmetro.es.tl

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s