Rehabilitació i ampliació del Casal Barri Torre de la Sagrera

20141106_Presentació comissió patrimoni_mod_Página_01

 Cliqueu per veure la presentació

La Torre de la Sagrera es una edificació de 1875, dins de la tipologia de casa d’indians, d’estil neoclàssic. És l’únic element conservat d’un conjunt industrial format per un seguit d’addicions realitzades al llarg dels anys, especialment d’ençà de la dècada dels 1930, i del que aquest immoble en representava la peça més significativa i de major antiguitat. Aquest edifici era la casa, segurament dels propietaris o del director de la fàbrica tèxtil “La Española”, que en un moment donat va formar part de tot el complex de la Fabra y Coats, fundada el 1903,  fruit de la fusió de la Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portabella amb el grup britànic J&P Coats Ltd.

El passat mes d’octubre, amb motiu de les obres pel projecte de rehabilitació  i ampliació de l’edifici situat al número 52-62 del carrer de Berenguer de Palou (Barri de la Sagrera, Sant Andreu), conegut com la Torre de la Sagrera, per a convertir-lo en casal de barri, es va produir una excepcional descoberta. Arran d’una inspecció de la planta soterrani d’aquest edifici, operaris de l’obra van descobrir una entrada tapiada que permetia l’accés a unes escales que s’endinsaven sota l’edifici.

Immediatament, tècnics del Servei d’Arqueologia de Barcelona, juntament amb la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra, van procedir a inspeccionar aquesta descoberta. Les primeres impressions van confirmar el que era més que evident: un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que es trobava totalment intacte des del moment que el van clausurar un cop finalitzat el conflicte bèl•lic.

Durant la inspecció es va poder confirmar el bon estat de les restes conservades, així com de les estructures que conformen el refugi –bancs, latrines, pous de ventilació, pous d’accés, fonts d’aigua, instal·lació elèctrica-. També es va poder localitzar el segon accés del refugi, el qual es troba clausurat amb una paret de totxos, i que tindria sortida pel carrer Berenguer de Palou, tot just a fora de l’edifici.

Durant el conflicte bèl·lic, es construí aquest refugi, aprofitant la protecció que proporcionava aquest edifici. En alguns casos, com en el que ens trobem ara, la presència de bancs i latrines indicarien un refugi de caire social, per a la barriada de Sagrera, més lluny de la possibilitat d’un refugi particular. Durant la Guerra Civil, un centenar de persones del mateix carrer crearen la Societat Obra Col·lectivitzada carrer Berenguer de Palou, i varen sol·licitar a l’estiu de 1937 la construcció d’un refugi antiaeri davant el pànic dels bombardejos de l’aviació feixista. A la tardor de 1937 es va excavar en aquest carrer per a la construcció d’un refugi, i es portà formigó per crear la solera per a la protecció (llosa d’explosió), pagats pel Servei de Clavegueram de l’Ajuntament de Barcelona, ja que aquest refugi va ser planificat per a ser part del clavegueram posteriorment a la guerra.

Alguns refugis, especialment els que no van ser promoguts per l’administració pública, no estaven censats, i no tenen número com els inclosos dins del llistat de refugis del Servei de Defensa Passiva Antiaèria o de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, i per tant es desconeix la seva localització.

Des del Districte de Sant Andreu es té previst incorporar aquest refugi dins del futur casal de barri, i fer-ho visitable, tot posant en valor aquest important element patrimonial de la nostra història més recent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s