Ha arribat l’hora de la Meridiana

El veïns de la Sagrera ens hem de manifestar de forma clara i contundent sobre si volem continuar vivint en un barri dividit per una autopista o units per una avinguda. La Meridiana ha de deixar de ser un problema per al barri i tornar a ser una via d’oportunitats.

La configuració exclusiva per a la circulació dels cotxes ha impedit que es desenvolupi un comerç de barri i l’activitat que aquest comporta; ha dividit els diferents barris d’una forma tan profunda que els veïns d’una banda no es relacionen amb els de l’altra; genera una contaminació permanent al seus voltants que sobrepassa tots els límits permesos pels estàndards de l’Organització Mundial de la Salut. En definitiva, la Meridiana és l’única barrera viària que resta a la ciutat i nosaltres som uns quants dels que patim les conseqüències.

El mes de setembre, els diferents grups municipals de l’Ajuntament, a excepció de la CUP, han recolzat una proposició per emprendre de forma immediata l’estudi i projecte de remodelació de la Meridiana. Aquest projecte ha de ser treballat i consensuat amb tots els veïns que envolten aquesta via, és a dir, en breu hem de tenir l’oportunitat de decidir com volem que sigui la Meridiana del futur, i no la podem perdre.

Des de fa vuit anys, les diferents associacions de veïns que envoltem la Meridiana, des de l’entrada a Barcelona fins a la plaça de les Glòries, hem treballat en les diferents reivindicacions i propostes. Ara és l’hora en què tots ens involucrem en aquest projecte; veïns i entitats hem de posar sobre la taula les diferents visions i propostes, hem d’arribar a un gran consens perquè el projecte tingui el futur que tots hem imaginat en algun moment. Totes les comparacions amb altres vies de la ciutat ja sabem que no ens porten enlloc, però jo sí tinc clar que vull una avinguda on desaparegui tot vestigi d’autopista, on els cotxes convisquin amb les persones, on les bicis puguin circular sense perill i sense posar en risc les persones per les voreres. Com aconseguirem que arribi a ser així és una cosa que ens correspon a tots.

És hora de decidir el que volem i com el volem. Participem en la decisió!

Oleguer Méndez

Embelleciendo la Avenida Meridiana

Posted by:

Embelleciendo la Avenida Meridiana

Hace unos días comentábamos sobre la iniciativa del Ayuntamiento de Barcelona de prohibir la circulación de las bicicletas en la acera.  A parte de haber dado mi opinión al respecto y escuchar vuestras opiniones y comentarios, todos muy acertados y válidos; hoy quiero hacer una propuesta visual de cómo yo transformaría algunos tramos de la Av. Meridiana para que dicho cambio en la normativa tuviera un éxito real para todos y todas.

Para esto me ha sido muy útil utilizar una aplicación sencilla y divertida que se llama blockee.org que nos permite soñar e imaginar como sería un espacio público ideal.

El primer resultado es el siguiente:

Actualmente, esta avenida tiene en cada dirección, tres carriles para coches y un carril exclusivo para autobuses.  El “carril bici” está pintado en la acera y es una verdadera molestia con los peatones.

Mi propuesta sería poner el carril bicicleta en un carril de la calzada, a mano izquierda el carril de autobuses y dos carriles para coches.  Elementos como las macetas con flores que están en el separador de los dos sentidos permitirían reducir la velocidad de los automóviles, además de controlar la velocidad permitida.

También pondría una señal de reducción de velocidad (no necesariamente debe ser la de la imagen, pero la aplicación no tiene muchas más) para el ciclista en el momento de encontrarse con la parada del autobús, para así permitir que las personas puedan subir y bajar del vehículo con total tranquilidad.

Adicionalmente encuentro clave instalar aparcamientos de bicicletas.

Y después de tener esta intervención, tendríamos las aceras libres del carril bici y las bicicletas.  Con lo cual se podrían recuperar algunas áreas y dotarlas de equipamiento urbano que permita generar espacios de encuentro y socialización.

El segundo resultado es el siguiente:

Un espacio con más vida y que invita a detenerse, caminar, pasear, leer, encontrarse y hablar mientras los niños juegan.  Eso sí, siempre pensando en las personas.

Un hombre, que no se alimenta de sus sueños, envejece pronto.  William Shakespeare.

Rehabilitació i ampliació del Casal Barri Torre de la Sagrera

20141106_Presentació comissió patrimoni_mod_Página_01

 Cliqueu per veure la presentació

La Torre de la Sagrera es una edificació de 1875, dins de la tipologia de casa d’indians, d’estil neoclàssic. És l’únic element conservat d’un conjunt industrial format per un seguit d’addicions realitzades al llarg dels anys, especialment d’ençà de la dècada dels 1930, i del que aquest immoble en representava la peça més significativa i de major antiguitat. Aquest edifici era la casa, segurament dels propietaris o del director de la fàbrica tèxtil “La Española”, que en un moment donat va formar part de tot el complex de la Fabra y Coats, fundada el 1903,  fruit de la fusió de la Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portabella amb el grup britànic J&P Coats Ltd.

Continua llegint

Reivindicacions sobre la Meridiana

 Les Associacions de Veïns i Veïnes que signem aquest comunicatmeridina volem posar de relleu la problemàtica que suposa l’Avinguda Meridiana per als nostres barris. Els punts que tot seguit exposem suposen els principals problemes i per tant esperem que es trobin solucions per a tots ells:

1. La Meridiana ha de deixar de ser una Autopista. El control del trànsit sempre és a favor dels vehicles, amplada dels carrils, freqüència semafòrica, mitjana intransitable, il·luminació elevada…totes aquestes característiques comporten una clara priorització del vehicle per davant dels vianants afavorint velocitats, soroll i contaminació elevades.

Continua llegint

Meridiana: de l’autopista a l’avinguda

Els veïns de la Sagrera reclamen menys carrils, un canvi d’arbrat i limitació de velocitat.  El Parc de la Pegaso, una lluita encara per completar per dotar el barri d’equipaments.  Tercer reportatge sobre la Meridiana, un històric lloc de pas que acollirà la Via Lliure de la Diada 2015.

Reportatge de: Pep Martí

Ciutat Meridiana, la lluita incansable per una vida digna

La Meridiana té el proper Onze de Setembre una cita amb el demà. Una riuada humana s’hi aplegarà en la Via Lliure a la República Catalana, convocada per l’ANC. L’avinguda que acollirà milers i milers de ciutadans “meridianament compromesos”, en paraules de Màrius Serra, serà de la gent. Però no sempre ha estat així. De fet, la Meridiana continua sent un espai que espera que la seva gent, els veïns, el facin plenament seu.

Com a tota la Meridiana, la Sagrera també ha hagut de suar per guanyar espai a l’autopista, els sorolls, la contaminació i el desfici dels conductors. Aquí, el barri s’ha hagut de construir mil·límetre a mil·límetre. Els habitants eren com uns hostes inoportuns. Ni l’equip de futbol no podia jugar a casa! Els aficionats del Sagrerense, el conjunt local, no disposaven fins ben entrats els anys setanta d’unes mínimes instal·lacions i havien de jugar fora del barri.

Un cartell de la Via Lliure a la Meridiana. Foto: Adrià Costa.

“Que no ens millorin l’autopista! Nosaltres no volem una autopista millorada. El que volem és reconfigurar tot l’espai de la Meridiana per convertir-la en una via de ciutat”. Això és el primer que ens etziba Josep Barbero, veí de la Sagrera i president de la seva Associació de Veïns. La frase resumeix bé el que  pensen molts dels qui hi viuen sobre les diferents reformes fetes a l’entorn de l’avinguda.

La Sagrera es considera una víctima de la Meridiana. El nom del barri transporta a l’edat mitjana, quan entorn de les esglésies es va establir un espai protegit, la sagrera, on s’aixoplugaven els humils per fugir dels perills. En aquest cas, el centre protector era l’església de Sant Martí de Provençals. Però no hi hauria pau i treva per als veïns de la Sagrera: quan es va fer el fossat ferroviari, la Sagrera va quedar aïllada de Sant Martí i fou annexada al districte de Sant Andreu.

El nou pont del carrer Clara Zetkin substitueix provisionalment l’antic pont del Treball Digne. Foto: Adrià Costa

Josep Barbero explica els esforços fets des de l’entitat per guanyar l’espai: “Des del 2007, les onze associacions de veïns dels barris de la Meridiana hem defensat que les intervencions que es facin vagin més enllà d’una simple millora, i que redefineixin l’espai”. Què volen? “Carrils més estrets perquè sigui real la limitació de velocitat de 50 quilòmetres, una millora del mobiliari urbà, un canvi en l’arbrat, ara dominat pels plataners que són envaïts per una xinxa que fa estralls. A l’Ajuntament ens han dit que ja han començat a fumigar i que aviat vindran a la Sagrera”.


Josep Barbero, president de l’Associació de Veïns de La Sagrera. Foto: Adrià Costa.

Aquí els dirigents veïnals han de fer de tot, d’urbanistes, d’agitadors socials, d’animadors culturals… i de botànics. Barbero: “Volem arbres singulars. Si una zona només té un tipus d’arbre, és més procliu a les plagues. Hem demanat que plantin acàcies, magnòlies… que hi hagi diversitat”.

Continua llegint

La línia 9 i la línia 10 del Metro

El perquè de la línia 9 i la línia 10

Al final del segle passat la xarxa de metro de Barcelona presentava unes mancances històriques a causa de dificultats tècniques per a la realització d’alguns trams i noves necessitats per l’aparició de llocs singulars que necessiten comunicació amb el transport públic

3a35766b3d1a392770d636ba171cfcb3Tradicionalment havia barris densament poblats de l’àrea metropolitana que no disposaven de metro per la dificultat tècnica i econòmica de realitzar les línies. Teníem Santa Coloma de Gramenet, que només estava comunicada per la línia 1 del metro, Badalona, que només tenia la línia 2 del metro, el barri del Bon Pastor, l’Hospitalet de Llobregat, la Zona Franca i El Prat. L’aparició de la nova estació a la Sagrera del Tren d’Alta Velocitat, les Fires, el Port i l’Aeroport, que tampoc disposaven d’aquest servei, a més a més que la xarxa de metro de Barcelona era molt radial i que a la part nord no hi havia cap línia que relligués les existents, tot això va portar al projecte de la línia 9 i la línia 10 del metro.

Continua llegint

Conclusions i resums jornades de La ciutat oblidada

Posem de manifest que avui a Barcelona no existeix un projecte global de ciutat; que el que tenim avui és fruit d’un model esgotat. Constatem que en el nostre territori, fins ara s’ha construït una ciutat amb plans parcials, i que en línies generals, la zona nord-est de la ciutat ha estat Oblidada pels governs de la ciutat.

Continua llegint

Jornades La ciutat oblidada


cartell ciutat ob (1)

Dissabte, 14 de març de 9:30h a 19:30h
A l’ESPAI 30
C/ Hondures, 30
08027 Barcelona

Les següents entitats: AV La Sagrera, AV Sant Andreu, AV Sant Andreu Sud, AV Sant Andreu Nord, AV Verneda Alta, AV Bon Pastor, AV Navas, AV Trinitat Vella, AV La Maquinista, FAVB convoquem unes jornades per reflexionar, discutir, dialogar, proposar aspectes diversos que afecten la nostra part de la ciutat. Les jornades les anomenem La ciutat oblidada: de l’Avinguda Meridiana al riu Besós.
Us podeu insciure a: Seus Associacions de Veïns, a la FAVB, a l’Espai 30.Tel. 93 2807177 (matins), versart2014@gmail.com